Taula de continguts:
"Vull rockejar!"
El meu primer pensament mentre baixàvem per les escales a la cova era: "Home, és fred." Les coves tenen una temperatura a mitjans dels anys 50, una escapada perfecta per a un dia d'humitat humit. Vam fer una caminada curta i vam trobar un lloc còmode per seure i presentar-nos els uns als altres. Va ser una manera agradable de començar la visita, ja que realment treballa junts durant el dia. Tant si necessiteu una mà com una roca o un simple, "Podeu fer-ho!" el grup realment treballa estretament durant tot el dia. De fet, si coneixeu altres persones o no, sereu responsable de l’excursionista que hi ha darrere de vosaltres en tot moment.
Si no els veieu, heu de cridar: "Aixeca't!" de manera que el grup es pugui parar i assegurar-se que tots els excursionistes queden atrapats i es moguin juntes a través de les coves.
Després de les nostres breus presentacions, vam sortir a través de diversos passatges i vàrem trobar ràpidament el nostre primer desafiament físic. Gabe ens va parar i ens va explicar què fer quan arrossegava per un espai ajustat. Se'ns va dir que ens relaxéssim, que respirés lentament, fins i tot en quina direcció podia sentir-se el més còmode. Vaig tenir els meus nervis, però estava decidit a llançar-me. Llavors vaig veure on apuntava. Ni tan sols semblava un passadís. Va donar una breu demostració que semblava un home que es dirigia cap a un forat a la terra amb els peus penjats de la mà.
Però sense molt més pensament, va ser el nostre torn. Un dels meus que vam arrossegar, i vull dir rastrejat, pel passadís. I saps què? Va ser increïble! Segur que no és per a tothom. De fet, potser algunes persones no encaixen, però va ser tan genial. Em vaig sentir com un veritable explorador, aconseguint pujar a parts de la terra que ningú ha vist.
Tots van acabar i el que vaig veure a l'altre costat eren alguns dels més grans somriures de la història. Tots ens vam sentir molt orgullosos de nosaltres mateixos. Vaig tenir aquesta sensació d’acompliment, com "Bé, això va ser fàcil. Vaig aconseguir això!" I la resta del dia era tan estimulant. De vegades anàvem caminant, de vegades ens vam arrossegar i, de vegades, només ens vam moure pels passadissos i vam veure Mammoth Cave com alguns no ho veuran mai. Al cap de poques hores, la nostra energia va començar a caure, però per sort va arribar el moment d’un dinar.
Arribem a la sala Snowball, que estava totalment equipada amb múltiples taules de pícnic, banys i una selecció de sandvitxos, sopes, begudes i dolços. I el noi ho necessitem. La resta de la gira estava plena de passejades fàcils i altres activitats extenuants com escalar murs i arrossegar-se. Però tots els senders que toquem, tots els passadissos que vam explorar, i totes les fites que vam veure va valer la pena. La gira va ser fenomenal i ofereix tant als seus participants.
Només fes-ho
Mentre que el parc tendeix a descriure la gira com "molt intens" i no per a aquells que "tenen por de les altures o els espais reduïts", crec que molta més gent pot gestionar aquesta gira del que pensen.De fet, crec que el parc pot espantar la gent. Quan vaig llegir els avisos, em vaig sentir bastant pànic. Puc gestionar això? Què estic fent? Què passa si tinc allà? Però en els 15 minuts que vaig estar a la cova, em feia riure i era molt divertit. L’única cosa que parla visitants del Wild Cave Tour és ells mateixos.
Ara no em malinterpretes. No estic dient que aquesta gira sigui per a tothom. Si camineu amb una canya, no aneu a aquesta gira. Si teniu sobrepès o és molt poc saludable, aquesta excursió no és per a vosaltres. No obstant això, si esteu en bon estat de salut i us trobareu amb els altres aspectes específics de pes i edat, aneu-hi! Pot ser que tingueu por al principi, però confieu en mi, al final del dia, estaràs tan orgullós de vosaltres i estarem encantats de fer-ho.
