Taula de continguts:
Un país mediterrani, Israel és, estrictament parlant, al sud-oest d’Àsia entre el Mediterrani i els deserts de Síria i Aràbia. Segons el Ministeri de Turisme d'Israel, les fronteres geogràfiques del país són el Mediterrani a l'oest, el riu Jordan Valley a l'est, les muntanyes del Líban al nord amb la badia d'Eilat que marca el sud del país.
Les autoritats del turisme del país divideixen Israel a tres regions principals a la longitud: la plana costanera, la regió de muntanya i el riu Jordan Valley. També hi ha la falca triangular del desert del Negev al sud (amb Eilat al punt més meridional).
Plana costanera
La plana costanera occidental del país s'estén des de Rosh Ha-Nikra al nord fins a la vora de la península del Sinaí al sud. Aquesta plana només té una extensió de 2,5-4 quilòmetres al nord i s'expandeix mentre es mou cap al sud fins a aproximadament 31 milles. La franja costanera de nivell és la regió més densament poblada d'Israel. Fora d’àrees urbanes com Tel Aviv i Haifa, la plana costanera presenta terres fèrtils, amb diverses fonts d’aigua.
La plana es divideix de nord a sud cap a la plana de Galileu, la plana d'Acre (Akko), la plana de Carmel, la plana de Sharon, la plana costanera del Mediterrani i la plana costanera del sud. A l'est de la plana costanera es troben les terres baixes: turons moderats que creen una regió de transició entre la costa i les muntanyes.
El corredor de Jerusalem, utilitzat per carretera i ferrocarril, discorre des de la plana costanera a través dels turons centrals de Judea, i acaba on es troba Jerusalem mateixa.
Regió de muntanya
La regió muntanyenca d'Israel s'estén des del Líban al nord fins a la badia d'Eilat, al sud, entre la plana costanera i el riu Jordan Valley. Els cims més alts són la muntanya de Galilea. Meron a 3.962 peus sobre el nivell del mar, la muntanya de Samaria. Ba'al Hatsor a 3.333 peus i el mont Negev. Ramon a 3.402 metres sobre el nivell del mar.
La major part de la regió muntanyosa menys densament poblada és de pedra o terra rocosa. El clima a les regions muntanyoses del nord és mediterrani i plujós, mentre que les seccions meridionals són un desert. Els trams clau de la regió muntanyosa són la Galilea al nord, el Carmel, els turons de Samaria, els turons de Judea (Judea i Samaria són subregions de Cisjordània ocupades per Israel) i les terres altes del Negev.
La contigüitat de la regió muntanyenca es veu interrompuda en dos punts per les principals valls: la vall de Yizre'el (Jezre'el), que separa les muntanyes de Galilea de les muntanyes de Samaria i la ruptura de Be'er Sheva-Arad que separa els turons de Judea de les terres altes del Negev. Els vessants orientals dels turons de Samarian i els pujols de Judea són els deserts de Samarian i Judea.
Jordan Valley Rift
Aquesta ruptura s'estén per tota la longitud d'Israel des de la ciutat septentrional de Metula fins al mar Roig al sud. La bretxa va ser causada per una activitat sísmica i forma part de la ruptura afro-siriana que s'estén des de la frontera entre Síria i Turquia fins al riu Zambezi a Àfrica. El riu més gran d'Israel, el Jordà, travessa la vall del Jordà i inclou els dos llacs d'Israel: el Kinneret (mar de Galilea), el cos d'aigua dolça més gran d'Israel i el mar mort d'aigua salada, el punt més baix de la terra.
La vall de Jordània es divideix de nord a sud a la vall d'Hula, la vall de Kinneret, la vall del Jordà, la vall del mar mort i l'Arava.
Altures del Golan
La regió del Golan està situada a l'est del riu Jordà. Els Alts de Golan israelians (reclamats per Síria) són el final d'una gran plana de basalt, situada principalment a Síria. Al nord de les altures del Golan es troba el Mt. Hermon, el pic més alt d'Israel a 7.315 peus sobre el nivell del mar.