Patrimoni cultural immaterial de Mèxic

L’UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura), a més de mantenir una llista de Patrimoni de la Humanitat, també manté una llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Són tradicions o expressions vives que es transmeten a través de generacions en forma de tradicions orals, arts escèniques, pràctiques socials, rituals, esdeveniments festius, o coneixements i pràctiques sobre la natura i l'univers. Aquests són els aspectes de la cultura mexicana que la UNESCO considera com a part del patrimoni cultural immaterial de la humanitat:

• Mariachi, Música de corda, cançó i trompeta

  

  Originari de l'estat mexicà de Jalisco, el mariachi és un tipus tradicional de música i element fonamental de la cultura mexicana. Els conjunts tradicionals de Mariachi inclouen trompetes, violins, vihuela i "guitarrón" (baix) i poden tenir quatre o més músics que portin charro disfresses. La música de Mariachi moderna inclou un ampli repertori de cançons de diferents regions del país i de gèneres musicals.

• Parachicos a la festa tradicional de gener de Chiapa de Corzo

  

  La dansa dels Parachicos forma part essencial de les Festes d'Energia de Chiapa de Corza, a l'estat de Chiapas. Aquestes danses es consideren una oferta comunitària als sants celebrats en aquesta tradicional festa: el nostre Senyor d’Esquipulas, Sant Antoni Abat i Sant Sebastià, aquest últim sent especialment honrat.

  Els ballarins porten màscares de fusta tallades, barnussos i serapes de colors vius. Els nens participen en les festes, aprenent a través de la participació en la dansa. Segons la UNESCO, "La dansa dels Parachicos durant la Gran Festa abasta totes les esferes de la vida local, promovent el respecte mutu entre comunitats, grups i individus".

• Pirekua, cançó tradicional del p’urhépecha

  

  Pirekua és el nom que es dóna a la música tradicional de les comunitats indígenes Purepecha de l'estat de Michoacán, els orígens de la qual es remunten al segle XVI. Aquest estil musical és el resultat d’una combinació de la cultura indígena, en particular la llengua, i la corda espanyola i els instruments de vent.

  Els cantants, coneguts com a pireris , canta tant en la llengua indígena com en espanyol, i les lletres tracten una àmplia gamma de temes, des de l'amor i el festeig, idees sobre la societat i la política i el record dels esdeveniments històrics. Les cançons constitueixen un mitjà de diàleg entre els grups que les canten, establint i reforçant vincles socials.

• Cuina mexicana tradicional

  

  La cuina tradicional mexicana és fonamental per a la identitat cultural de les comunitats que la practiquen i les transmeten de generació en generació.

  Tècniques agrícoles com ara el milpa i els processos de cuina com la nixtamalització, així com els estris especialitzats, les pràctiques rituals i els costums comunitaris formen part del model cultural integral que compon la cuina mexicana.

  Les costums culinàries s’han transmès a través de generacions i asseguren la cohesió comunitària a mesura que la identitat del grup s’expressa a través de la preparació dels aliments. Vegeu exemples de cuina de l'Oaxaca i de la cuina Yucatec.

• Festa indígena dedicada als morts

  

  El Dia dels Morts (Dia dels Morts) és una ocasió especial en què els mexicans recorden i honren a la seva família i amics que han passat. Les festes tenen lloc cada any del 31 d'octubre al 2 de novembre. Es pensa que els esperits dels morts tornen en aquest moment per visitar els seus parents i éssers estimats, que preparen ofrenes especials per a ells.

• Cerimònia ritual dels Voladores

  

  La cerimònia dels Voladores ("homes voladors") és una dansa de fertilitat realitzada per diversos grups ètnics a Mèxic i Amèrica Central, però especialment al poble tolomà a l'estat de Veracruz. El ritual inclou cinc homes i un pal molt alt.

  Els participants ballen al voltant del pal i després ho escalen. Quatre dels homes es deixen caure del pal i, suspesos al revés en l'aire per cordes que es roteixen al voltant del pal, giren cap al sòl. El propòsit d’aquest ritual és honrar la terra, el pas del temps i el lloc del grup a l’univers.

• Llocs de memòria i tradicions vives del poble de Tolimán

  

  Els otomans parlants de l'estat de Querétaro es consideren descendents dels chichimecas i es consideren guardians del territori sagrat.

  Han desenvolupat tradicions que expressen una relació única amb la seva topografia i ecologia locals i fan peregrinacions anuals, veneren els seus avantpassats i celebren la seva identitat comunitària.

  El "Llocs de memòria i tradicions vives de la població otomí-chichimeca de Tolimán: la Penya de Bernal, guardiana d’un territori sagrat" es va inscriure a la llista del patrimoni cultural immaterial de l’UNESCO el 2009.

• Tradició eqüestre de Charreria

  

  A vegades es coneix com a esport nacional de Mèxic, la charrería (o la charreada) és una tradició que s’ha desenvolupat a partir de les pràctiques de les comunitats ramaderes de pastures de Mèxic.

  Els charros i les charras demostren les seves habilitats en la corda, la frenada i l'equitació. Els vestits que porten, així com els equips necessaris per a la pràctica, com ara muntures i esperons, estan dissenyats i produïts per artesans locals, formant components addicionals de la pràctica tradicional. La Charrería es considera un aspecte vital de la identitat de les comunitats que la practiquen.