Taula de continguts:
- Què necessito enviar amb la meva sol·licitud de visat?
- Quins països requereixen visats?
- Com puc sol·licitar una visa?
Molts governs requereixen que els visitants obtinguen visats de viatge per entrar al seu país. Un visat de viatge no garanteix el permís per entrar en un país concret, però indica als agents duaners i als funcionaris fronterers que el viatger en qüestió ha complert criteris d’entrada específics establerts pel país.
Què necessito enviar amb la meva sol·licitud de visat?
En la majoria dels casos, haureu de sol·licitar un visat de viatge abans que comenci el viatge, encara que alguns països, com Cuba, emetran visats a la vostra arribada. Espereu pagar una quota (de vegades substancial) per obtenir el vostre visat; pagareu com a mínim una tarifa de gestió encara que la vostra sol·licitud de visat sigui rebutjada. Haureu de presentar el vostre passaport vàlid, fotografies de vosaltres mateixos, un formulari de sol·licitud i la vostra quota. En alguns casos, també haureu de proporcionar documents addicionals o còpies de documents. Normalment, el passaport ha de tenir una validesa mínima de sis mesos a partir de la data de la sol·licitud de visat, tot i que aquest requisit varia segons el país.
Quins països requereixen visats?
La resposta a aquesta pregunta depèn de la vostra ciutadania. La vostra millor font d’informació és el Departament d’Estat del vostre país, la Oficina d’Afers Consulars, el Ministeri d’Exteriors o una agència similar. Consulteu el lloc web d’aquesta agència o departament i cerqueu els països que voleu visitar. Haureu de poder trobar pàgines web d’informació específica del país que detallin els requisits de visat i altres consells útils.
També podeu consultar el lloc web de l’ambaixada o el consolat del país que voleu visitar. Com a mínim, hauríeu de poder trobar números de telèfon per trucar i informació bàsica relativa als visats.
Com puc sol·licitar una visa?
Una vegada més, la vostra millor font d'informació serà l’ambaixada o el consolat del país al qual voleu visitar. Moltes ambaixades mantenen llocs web en diversos idiomes i ofereixen informació sobre sol·licituds de visats, tarifes i temps de processament. També podeu trucar a l’ambaixada o al consulat més proper a la vostra llar per obtenir informació sobre el procés de sol·licitud de visat.
Cada país té requisits específics per a les sol·licituds de visat, i els honoraris i els processos poden variar en funció de la vostra pròpia ciutadania. Assegureu-vos que enteneu el procés d’aplicació abans d’enviar diners, passaport i documents relacionats en qualsevol lloc. Permetre molt de temps per a demores, preguntes i problemes. Mantingueu còpies de tot el que envieu i seguiu acuradament les instruccions de l’aplicació. Si les instruccions no tenen sentit per a vosaltres, truqueu a l’ambaixada o al consolat i demaneu aclariments.
És possible que pugueu utilitzar una agència de processament de visats aprovada si no viuu a prop d’una ambaixada o consulat. Per exemple, Xina ha aprovat diverses agències de processament de visats per a ús dels ciutadans dels Estats Units. Investigueu amb cura aquesta opció, començant pel lloc web de l’ambaixada del vostre país de destinació, abans d’enviar diners o documents oficials a qualsevol agència de processament de visats.
Fins i tot si el vostre país de destinació emetrà visats en arribar, és possible que vulgueu considerar la possibilitat d’aplicar el vostre visat amb antelació. Estalviaràs temps de vacances i sabràs que tens el visat en mà abans que comenci el viatge. De vegades, la tranquil·litat mereix una mica de temps addicional.
Els ciutadans dels Estats Units ho fan no necessiteu una visa per visitar els següents països durant 30 dies o menys (i fins a 90 dies, en molts casos):
- Albània
- Andorra
- Anguilla
- Antigua i Barbuda
- Argentina
- Aruba
- Àustria
- Bahames
- Barbados
- Bèlgica
- Belize
- Bermuda
- Bonaire, Sant Eustaquio i Saba
- Bòsnia i Hercegovina
- Botswana
- Illes Verges Britàniques
- Brunei
- Bulgària
- Canadà
- Illes Caiman
- Xile
- Colòmbia
- Costa Rica
- Croàcia
- Curaçao
- Xipre
- República Txeca
- Dinamarca
- Dominica
- República Dominicana
- Equador
- Guinea Equatorial
- Estònia
- Fiji
- Finlàndia
- França
- Guaiana francesa
- Polinèsia Francesa
- Antilles franceses
- Geòrgia
- Alemanya
- Grècia
- Grenada
- Guatemala
- Guyana
- Haití
- Hondures
- Hong Kong
- Hongria
- Islàndia
- Irlanda
- Israel
- Itàlia
- Jamaica
- Japó
- Kiribati
- Corea (Sud)
- Kosovo
- Letònia
- Lesotho
- Liechtenstein
- Lituània
- Luxemburg
- Macau
- Macedònia
- Malàisia
- Malta
- Illes Marshall
- Martinica
- Mèxic
- Micronèsia
- Moldàvia
- Mònaco
- Mongòlia
- Montenegro
- Montserrat
- Marroc
- Països Baixos
- Nova Caledònia
- Nova Zelanda
- Nicaragua
- Noruega
- Palau
- Panamà
- Perú
- Filipines
- Polònia
- Portugal
- Romania
- Rwanda
- Samoa
- San Marino
- Senegal
- Sèrbia
- Singapur
- Sint Maarten
- Eslovàquia
- Eslovènia
- Illes Salomó
- Sud-Àfrica
- Espanya
- St. Kitts i Nevis
- Santa Llúcia
- St. Vincent i les Grenadines
- Swazilàndia
- Suècia
- Suïssa
- Taiwan
- Tailàndia
- Tonga
- Trinitat i Tobago
- Tunísia
- Turks i Caicos
- Tuvalu
- Ucraïna
- Regne Unit
- Uruguai
- Vanuatu
- La ciutat del Vatica
Font: Departament d'Estat dels Estats Units. Informació específica del país. Consultat el 7 de febrer de 2012.