Què és el britànic de carbassó? Els noms dels aliments britànics són ordenats

Per què voleu conèixer la paraula britànica per al carbassó?

Bé, imagineu-vos que acabeu de fer un bon àpat al restaurant i heu demanat un plat de carbassons exòtics? Què ha de decebre's després de servir un plat d'alguna cosa que havia de ser subornat per menjar de petit? Pots trobar noms estranys a Gran Bretanya per a coses perfectament habituals que ja mengis a casa.

Algunes de les coses que els britànics mengen prenen sorpresa els visitants estrangers i són definitivament sabors adquirits.

Els pits de xips (sandvitxos de patates fregides), mongetes de pa torrat i pinya o llauna de blat de moro en pizza són només alguns. Algunes persones també gaudeixen de glutis nets: les patates fregides d'estil americà entre rodanxes de pa blanc amb mantega amb salsa de castanyer.

Però, la majoria de les vegades, les coses habituals que mengen els britànics no són tan diferents del que els nord-americans cuinen regularment tot el temps. Estan viatjant sota els noms assumits.

Per tant, per ajudar-vos a travessar la barrera de la llengua anglesa / nord-americana per trobar els aliments que ja coneixeu i voleu, per descobrir-ne medul · la que els vegetarians puguin menjar i cogombrets que no siguin cogombres, hem elaborat aquesta pràctica guia.

Coma les teves verdures

• Albergínia és albergínia. Quan les verdures van tornar a la taula britànica després del final del racionament a la dècada de 1950 (si no era una patata, una ceba o una pastanaga, no estava disponible), van venir del continent, portant amb ells els seus noms francesos. Irònicament, van ser els britànics els qui van portar aquest vegetal a Europa occidental des de l'Índia, on es deia brinjal (més sobre això més tard). El nom americà comú, l'albergínia, data del segle XVIII, ja que els fruits de la planta que es conreaven a continuació a Europa eren petits, de color groc o bronzejat i semblaven ous de gallina.

• Remolatxa és només una altra manera de parlar de remolatxa. Curiosament, sovint es venen als supermercats ja bullits, en bosses de plàstic empapades. És possible que s’hagin mantingut a la paraula arrel perquè hi havia un moment en què les verdures de remolatxa (com una mica d’espinacs amargs) eren més comunament disponibles. Però això és només la meva suposició.
• Carbassó Vaig creuar el Canal de la Manxa a Gran Bretanya des de França, però va arribar primer a Amèrica des d’Itàlia, motiu pel qual els nord-americans en diuen carbassó. Irònicament, es va originar a Amèrica del Sud, però no tenim ni idea del que l’anomenaven els asteques.
• Medul · la no és només les coses que surten de la meitat dels ossos de la carn, sinó que també és una hortalissa gran i suau relacionada amb el carbassó. Sembla una mica com el carbassó en esteroides (que en realitat és el que és). De vegades, en nom de la precisió, es pot denominar medul·la vegetal. En general, està farcida amb un tipus de farciment salat per donar-li caràcter.
• Carabasseta No és un vegetal al Regne Unit, sinó un concentrat de begudes refrescants amb gust de fruita, amb una petita quantitat de suc de fruita. Es barreja amb aigua. La carbassa vegetal a la que acostumaven els nord-americans és relativament nouvinguda a Gran Bretanya. Normalment es diu pel seu nom varietal: carabassa de butternut, carbassa de gla - i, de vegades, les verdures caramel·litzades de color taronja que s'anomenarien esquaix als Estats Units s'uneixen com a carbassa.

Dreceres

Els britànics tenen el costum de deixar anar paraules i trossos de paraules dels noms d'alguns aliments. Pot resultar confús per als nord-americans. Maionesa d'ou, per exemple, no és maionesa elaborada amb ous.

És un ou negre, reduït a la meitat o de vegades tallat, cobert de maionesa. El formatge de coliflor és la coliflor i formatge. El formatge de macarrons és macarrons i formatge, no formatge de macarrons. L'amanida de pollastre és un tros de pollastre, una cama o un pollastre a rodanxes, amb una amanida d'enciam i tomàquet al costat. Amanida de pernil. De fet, a Anglaterra, el plat americà de pernil picat amb maionesa i condimentació és completament desconegut.

Pudding and Pies

La paraula postres apareix ocasionalment a la conversa de la gent o als menús, però el curs dolç al final d’un menjar gairebé sempre s’anomena pudding . És una categoria que pot cobrir tot, des de mousse de xocolata fins a amanida de fruites. La resposta a la pregunta: "Què és el budell?" podria ser fàcilment "síndria".

Però, per ser contrari, els pudding no sempre són dolços i no sempre se serveixen per a budells (és a dir, postres).

Un saborós "pudding" com el pudor de Yorkshire és un popover servit al costat de la carn de boví o, a Yorkshire, com a primer plat amb salsa de ceba. El bistec de carn i ronyó és un plat principal tradicional amb vapor a l'interior d'una pastisseria. Cuini al forn i es converteix en carn i ronyó pastís . I el púding és una botifarra de sang de porc i uns altres ingredients més atractius.

Pastissos D'altra banda, gairebé mai no són el curs de púding i gairebé mai són dolços, amb dues excepcions: pastís de poma i pastissos (que sempre són petits, tarteletes individuals). Altres pastissos dolços s’anomenen pastissos: pastís de llimona, pastís de Bakewell, pastís de melassa.

Els pastissos que es fan per si mateixos en crostes gruixudes es coneixen com a pastissos elevats. Es consumeixen freds, tallats en rodanxes o servits com a petits pastissos individuals i sòlids amb aspic. Els pastissos de porc Melton Mowbray són un bon exemple. Altres pastissos de carn, com ara bistec i pastís d'ale, només tenen una escorça superior: el que els nord-americans anomenarien "pastissos". I alguns dels "pastissos" més famosos, pastís de pastor (xai de terra), pastís de casa (vedella mòlta) i pastís de peix (peix i marisc en salsa cremosa), no tenen cap escorça de pastisseria. amb puré de patates.

Sorpreses diverses

Pickles podrien ser les llances o les monedes de cogombre adobat a les quals estaves acostumats. Però la paraula també s'utilitza per descriure condimentes vegetals similars a la chutney, però extremadament àcides o especiades. El cogombre brinjal es fa amb albergínia i el cogombre de Branston, un producte de marca que es serveix amb carns o formatges, és especiada.

I una última paraula: si mai no heu provat la mostassa anglesa, no la traieu en una llonganissa com la mostassa groc americana, tret que vulgueu treure la part superior del cap. Fet de pols de mostassa mòlta, la mostassa anglesa és molt molt calenta - així que prengui-ho fàcilment.