Lletres de Maria de Dungloe - Love Leads to Emigration

La popular cançó irlandesa "Mary from Dungloe" va ser originalment l'obra d'un picapedrer de Donegal anomenat Pádraig Mac Cumhaill, va aparèixer per primera vegada el 1936. Avui es considera que forma part de la tradició popular a Irlanda, amb un similar (més curt i sovint més popular) que ve de Colm O'Laughlin. Les dues versions expliquen essencialment l’antiga història d’amor i tristesa. Sempre popular en un context irlandès …

Mary from Dungloe - the Lyrics

Oh, doncs fes-ho bé, dolç Donegal, Rosses i Gweedore.
Estic creuant l’oceà principal, on flueix l’espuma.
Em trenc el cor per part, on vaig passar molts dies feliços
Adéu a les relacions amables, perquè estic obligat a l'America.

Oh, el meu amor és alt i maco i la seva edat és escassa de divuit anys;
Ella supera amb escreix a totes les altres donzelles de la fira quan viatja pel verd;
El seu bonic coll i les seves espatlles són més justos que la neu.
Fins al dia que mori no negaré a la meva Maria de Dungloe.

Si estigués a casa amb Dungloe dolç una carta que escriuria;
Pensaments amables omplirien el meu pit de Maria la meva delícia;
És al jardí del seu pare, que creixen les violetes més justes
I allà vaig venir a jutjar la cambrera, la meva Maria de Dungloe.

Ah, doncs, Maria, ets el delit del meu cor el meu orgull i només la meva cura,
Va ser el teu cruel pare que no em deixés quedar-me allà.
Però l’absència fa que el cor es posi aficionat i quan jo siga el principal
Que el Senyor protegeixi a la meva estimada noia fins que torni de nou.

I desitjo que estigués a Dungloe dolç i assegut a la gespa
I al meu costat hi havia una ampolla de vi i un genoll al pit.
Cridaria licor dels millors i pagaria abans d'anar
I faria rodar la meva Maria als meus braços a la ciutat de Sweet Dungloe.

Maria de Dungloe: la història

En realitat, aquesta història no descriptiva (el noi estima a la noia, la noia estima el nen, els pares no estan d’acord, tothom emigra i mor) reclama un rerefons històric.

El que, en si mateix, és bàsicament la mateixa història:

Paddy i Annie Gallagher, casats des de 1840, van viure als Rosses, que es van instal·lar a Lettercaugh - com a agricultors i comerciants, aconseguint un estat de classe mitjana rural. I crear una família amb quatre fills, Manus, Bridget, Annie (també coneguda com Nancy) i Mary. La més jove, Mary, també era coneguda com la noia més bella de la zona, "es va destacar" (sent molt alta i va tenir bones robes).

Mary va acompanyar el seu pare a la fira d’estiu de Dungloe el 1861, que es va convertir en una mena d’esdeveniment de casament per als pecats i la filla no casats. Allà va conèixer (amb la introducció del seu pare) un home jove, ric, que era originari de Gweedore, però que vivia últimament als EUA. Un home amb prou diners per proporcionar una esposa i una casa a Irlanda. Es va convertir en un visitant freqüent i va ser benvingut a la llar de Gallagher. En realitat, es planificava un casament per al mes de setembre, quan les coses anaven amarges. Pel que sembla, els veïns havien estat difonent xafarderies sobre el jove, i tot es va acabar. Deixant trencar els dos joves amants.

Però a mesura que les coses no canviaven, el "retorn emigrant" va trobar viu a la zona insuportable … i es va tornar a l'emigració.

Estil de remolí … ja el 6 d’octubre de 1861, va abandonar Irlanda per als Estats Units.

No tenint res per viure als Rosses, Mary al seu torn va correspondre amb el seu germà Manus, que havia estat desallotjat el 1860, va arribar a Nova Zelanda i es va establir amb èxit allà. Així doncs, també va augmentar els seus palets en poc temps … sis mesos i un dia després de la fira d’estiu, el 5 de desembre de 1861, va començar el seu viatge d’emigració a Nova Zelanda, planejant unir-se als seus parents allà. I començar una nova vida. La qual cosa també va passar ràpidament: en el vaixell emigrant va conèixer a un cert Dónal Egan, casant-se amb ell poc després. Però fins i tot això no va passar molt de temps, ja que després de donar a llum a un nen va morir al cap de quatre mesos, i el seu fill va sobreviure només uns mesos més.

Una història per escalfar els escopinyes …

Mary de Dungloe - el festival

El grup Emmet-Spiceland Ballad (un dels membres va ser respectat el músic del folk irlandès Donal Lunny) va llançar una versió de "Mary from Dungloe" als anys 60, i això va arribar a ser el número 1 del single Irish Music Chart el 24 de febrer de 1968. .

Pots escoltar-lo a YouTube si t'atreveixes …

De sobte, Dungloe estava al mapa … i va néixer el "Festival Internacional Mary from Dungloe". Un festival de música típicament irlandès que es va celebrar a finals de juliol a Dungloe - una mica similar a "La rosa de Tralee" (que, per cert, també es basa en una tràgica història d'amor consagrada a la cançó "La rosa de Tralee"). El festival també compta amb un certamen per trobar el concursant (feamle) que més encarna el "esperit del festival", i després és coronat i conegut com "Mary from Dungloe" durant un any. Creeu-ho o no, desenes de milers van a la festa …