Taula de continguts:
La llegenda de les calaveres de cristall d’Amèrica Central va ser popularitzada per la pel·lícula de 2008, Indiana Jones i el Regne de la Calavera de Cristall, la tan esperada incorporació a la trilogia Indiana Jones. No obstant això, els cranis existeixen definitivament. Són rèpliques de cranis humans tallats en cristall de quars transparent; el més famós, el crani de cristall Mitchell-Hedges, es va trobar a les ruïnes maias de Lubaantun a Belize. Les llegendes maies al·ludeixen a tretze cranis en total, cadascun dels quals té poders sobrenaturals. Alguns diuen que serveixen com a centres d’energia, prediuen el futur o tenen capacitats curatives: allà entra la part de la llegenda.
La Llorona
La Llorona és un altre esperit femení esgarrifós, generalitzat a tota Amèrica Llatina com Puerto Rico, Mèxic, el sud-oest americà i Amèrica del Sud i Central. Hi ha tantes versions de la història de La Llorona com a països llatinoamericans, però el relat més freqüent és una dona anomenada Maria. Va ofegar als seus fills perquè pogués estar amb l’home que estimava. Però la va rebutjar, així que es va matar. A causa dels seus pecats, és obligada a vagar per la terra. Fa sons plorosos i horribles mentre cerca als seus fills assassinats.
La llegenda de La Llorona es diu sovint com un conte d'avisos per a nens i homes llatinoamericans que romanen tard a la nit bevent. Si es porten malament - o passegen massa a prop de l'aigua a la nit - La Llorona robarà la seva ànima.
Fet divertit: Es diu que si l’escoltes a prop teu és perquè està molt lluny. Però si escolteu el seu crit lluny de vosaltres, també podria estar a només un metre de distància de vosaltres.
L'origen del ventre vermell de Quetzal
El Quetzal resplendent és l’ocell nacional de Guatemala i un dels més destacats d’Amèrica Central, amb plomes de maragda, un pit carmesí i un plomall de tres peus.
Segons la llegenda guatemalenca, el quetzal va volar a la cara del conquistador espanyol Don Pedro d'Alvarado mentre lluitava contra el líder maya Tecun Uman intentant protegir-lo. De totes maneres, Tecun Uman va ser assassinat i l’imperi maia va ser derrotat. Es diu que el pit vermell brillant del quetz està tacat per la sang de Tecun Uman. També es diu que la cançó del quetzal és increïblement bella, però l’ocell no tornarà a cantar fins que el poble guatemalenc sigui veritablement lliure.
El Cipitío
El Cipitío és un noi de vint anys gran de vientura que es troba al folklore salvadorenc, presumptament fill d’un romanç il·lícit entre el Lucero de la Mañana i el Sihuanaba (vegeu més amunt). Quan el marit del Sihuanaba va descobrir l'afer, el déu Teotl va maleir al pobre nen per vagar per la terra per sempre, amb els peus apuntant cap enrere. Des de llavors, quan la gent es troba amb les seves petjades i tracta de seguir-les, es dirigeixen en la direcció equivocada. Segons la llegenda, El Cipitío porta un sombrero massiu i, generalment, és un esperit lúdic, entremaliat, no malvat.
Editat per Marina K. Villatoro
